Recordem a… Kobayashi Issa
Celebrem el 350 aniversari del naixement de Kobayashi Issa
Kobayashi Issa (Kashiwabara, Japó 5 de maig de 1763 – 5 de gener de 1827) és el pseudònim del monjo budista i escriptor japonès Kobayashi Noboyuki, dit Yatarō en la seva joventut.
Nascut prop de Nagano, a l’interior del Japó, el seu pare posseïa una granja, dedicant-se a l’agricultura. La seva mare mor quan ell contava tres anys, fent-se’n càrrec la seva àvia que l’introdeuix amb el món dels haiku. El pare tornarà a casar-se, tenint una relació molt problemàtica i violenta amb la seva madrastra i el seu germanastre. Als catorze anys, amb l’ajut del seu pare, marxa a Edo –actual Tòquio– on ingressa a un temple budista Shin i comença a estudiar haiku en l’escola Katsushika dels poetes Mizoguchi Sogan i Nokoruan Chikua, on aviat hi destacarà.
Als 29 anys prendrà el nom d’Issa (literalment “tassa de te”), assolint una notable fama com a mestre de l’haiku, a la que no acompanyarà la fortuna econòmica malauradament. De fet, Kobayashi Issa és considerat un dels “Quatre Grans” mestres de l’haiku, juntament amb Matsuo Bashō, Yossa Buson i Masaoka Shiki. Viatjarà per tot el Japó i en 1795 publica el seu llibre de poemes Tabishui.
En morir son pare comença un llarg litigi contra la seva madrastra i el seu germanastre de 13 anys per la seva part de l’herència. Els darrers dies de son pare i el plet son descrits a Diari de la mort del meu pare (1801); mentre que el seu dietari personal es dirà L’any de la meva vida, on combina prosa i poesia. Un cop instal·lat a Kashiwabara, el 1810, ja amb 50 anys es casa i comença la part més truculenta de la seva vida i la més productiva poèticament. En els deu anys següents veurà morir els seus quatre fills i la seva primera dona, es divorciarà de la segona als 62 anys i es casarà un tercer cop. A més casa seva es cremarà i viurà els seus darrers dies a un magatzem en la més absoluta pobresa sense arribar a veure el naixement de la seva filla.
Durant la seva vida, Issa va escriure més de 20.000 haikus que destaquen per la seva bellesa i simplicitat, fent ús d’un llenguatge planer i dialectal i que molt sovint tracta sobre les plantes i petites criatures. En dedica un miler a cargols, granotes, gripaus, cuques de llum, puces, i a mosques i mosquits. Per altra banda, Issa també és conegut pels seus haibun (passatges en prosa que integren haikus) i pels dibuixos que acompanyaven els seus poemes, contrastant el budisme de l’haiku amb el caràcter zen del traç.
Deixa el teu comentari!