Novel·la barcelonina amb solera… “Eduard”, de Miquel Arimany
Miquel Arimany va ser un poeta, novel•lista i editor català. Nascut a la capital catalana en 1920, va estudiar professorat mercantil i va treballar com a mestre durant la República. Al 1938 va començar a escriure poemes, però no va començar a publicar-los fins a 1959, any d’aparició del volum D’aire i de foc. A principis de la dècada dels cinquanta, sortejant amb dificultats la censura, va crear la revista literària El Pont, de la qual van sortir un total de cent números. En aquest espai, Arimany va donar veu a nous valors de la literatura catalana, publicant textos d’escriptors i poetes ara consagrats com Salvador Espriu, Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.
La seva obra poètica completa va ser editada en 10 volums l’any 1985. En aquest àmbit, l’obra més ambiciosa d’Arimany és El poema de Crist, que consta de més de 3500 versos i en part encara està inèdit. Com a novel•lista va escriure dues obres: Eduard, que ara presentem i Una taca de sol. Com a dramaturg, la seva obra més destacada és El comte Arnau.
Autor de diverses traduccions, Arimany va realitzar una important tasca com a lexicògraf i gramàtic amb la publicació de diccionaris bilingües de castellà i català i gramàtiques de llengua catalana. L’any 1960 va crear, amb la voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català, obstaculitzat sistemàticament per la censura, el “Bloc Maragall” que encara avui arriba a milers de llars del país A Memòria de mi i de mols altres (1993) narrava les seves vivències personals i la seva relació amb importants escriptors catalans.
Eduard és la primera novel•la d’Arimany. La trama és psicològica, centrada en la vida conjugal i, més concretament, en les reaccions d’un home casat dintre d’aquesta vida conjugal. I la cosa curiosa és que no es pas el protagonista de la novel•la, l’Albert Roca, qui dóna el títol al llibre, sinó un Eduard que en realitat no arriba a existir i que és la clau de la novel•la. Amb un ritme eficaç i un llenguatge senzill, es tracta d’una història simple i punyent.
Miquel Arimany a Biblioteques de Barcelona.
Deixa el teu comentari!