Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia

Recordem a… Joan Teixidor

21 maig 2013 1.594 views Sense Comentaris

Celebrem el centenari de Joan Teixidor

Joan Teixidor i Comes(Olot, 8 d’abril de 1913 – Barcelona 29 d’abril de 1992)  va ser poeta, assagista, articulista i editor que romandrà tota la vida molt vinculat a La Garrotxa.

Es trasllada a Barcelona de ben jove per aprofundir en els seus estudis, llicenciant-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allà tindrà insignes professors com ara Pompeu Fabra, Carles Riba, Dámaso Alonso o Jorge Guillén, que l’estimularan sobre la seva inclinació cap a la poesia.

Publica el seu primer poemari, Poemes (1932), amb només dinou anys, influenciat pels moviments d’avantguarda i el grup de la Generació del 27. Més endavant, col·laborarà amb Martí de Riquer i amb Miquel i Vergés compilant una Antologia general de la poesia catalana (1936). Un altre dels seus vessants, el de crític literari, també es manifestarà ben d’hora, quan l’any 1934 publiqui la seva primera monografia sobre Joan Salvat-Papasseit.

La seva intensa activitat intel·lectual i cultural el porta a col·laborar en nombroses revistes literàries durant els anys trenta, com ara La Publicitat, i a fundar d’altres, com Mirador o Quaderns de Poesia. A més, aquesta activitat dins del món literari el permet conèixer a les grans figures de la poesia europea del moment: Paul Valéry, Éluard, Ungaretti, Lorca… Al mateix temps,  continuarà publicant la seva poesia amb Joc partit (1935) i L’aventura fràgil (1937), on encara es denota la influència dels postsimbolistes i les avantguardes.

En arribar el cop d’estat del 36 i l’esclat de la Guerra Civil, Teixidor pren parit pels sublevats. Són temps difícils, de persecució, espoli i silenci poètic. Apadrinat per Rubió i Balaguer entra a treballar a la Biblioteca de Catalunya i a fer d’articulista per a la revista Destino. Després d’un temps, juntament amb en Josep Vergés (fundador de la revista) fundarà l’editorial Destino en 1942, i instauren els premis Nadal i Josep Pla. La tasca editorial a Destino la mantindrà fins al final, sent l’editor per exemple l’obra de Josep Pla.

No és fins el 1948 que tornarà a publicar poesia, amb Camí dels dies, on es comença a veure el procés de depuració que ha esdevingut en la seva poesia, tornant-se més autèntica i personal. Aquest procés continua amb la publicació d’El príncep (1954), exercici terapèutic que li recomanà en Carles Riba per afrontar la traumàtica pèrdua del seu primogènit, encara infant.  La seva obra poètica fins aleshores serà recollida per Edicions 62 en el volum Una veu et crida (1969).

Paral·lelament a l’activitat poètica, durant els anys quaranta, en Joan Teixidor continua escrivint articles, ara també sobre arts plàstiques, matèria per la qual va augmentant el seu interès. Aquest compromís creixent per les arts desemboca en una actitud de complicitat amb els moviments artístics d’avantguarda que es desenvolupen a Catalunya en aquest època: Dau al Set, Antoni Tàpies, Joan Brossa, etc. i en la publicació de diverses monografies al voltant del món de l’art: Miró, escultures (1973), Miró : Lithographe III (1977) i Eudald Serra (1978), així com la miscel·lània Entre les lletres i les arts (1957). A més, a finals dels anys setanta esdevé president de la Fundació Miró (1975-1981).

També desenvolupa una activitat editorial en prosa, especialment al voltant de la literatura de viatges (Els antics, 1968; i Viatge a Orient, 1969), i els dietaris Tot apuntat 1965-1975 (1980), Apunts encara (1986) i Més apunts (1990).

L’any 1988 rebrà la medalla d’or al mèrit artístic de Barcelona, i un any després trencarà el seu silenci poètic per publicar el seu poemari més reconegut, Fluvià (1989), amb el que guanyarà el Premi Ciutat de Barcelona.  Joan Teixidor moria a Barcelona als 79 anys d’edat.

També desenvolupa una activitat editorial en prosa, especialment al voltant de la literatura de viatges (Els antics, 1968; i Viatge a Orient, 1969), i els dietaris Tot apuntat 1965-1975 (1980), Apunts encara (1986) i Més apunts (1990).

L’any 1988 rebrà la medalla d’or al mèrit artístic de Barcelona, i un any després trencarà el seu silenci poètic per publicar el seu poemari més reconegut, Fluvià (1989), amb el que guanyarà el Premi Ciutat de Barcelona.  Joan Teixidor moria a Barcelona als 79 anys d’edat.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.