Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia

Autor del mes : Lois Pereiro

7 maig 2013 1.486 views Sense Comentaris

Icona de la contracultura i el malditisme,  la figura i l’obra del poeta gallec Lois Pereiro  (Monforte de Lemos 1958 – A Coruña, 1996) han trobat un nou i merescut ressò gràcies al reconeixement dels seus companys —entre els quals, de manera molt destacada, Manuel Rivas, un dels que va proposar homenatjar-lo el Dia das Letras Galegas de 2011— i a l’edició bilingüe de la seva obra completa publicada el 2011 per Libros del Silencio.

Que l’homenatgés la Real Academia Galega fou un fet sorprenent, perquè Pereiro, tot i ser popular en les enquestes, tenia fama de poeta punk i de símbol contracultural, i a més, només havia publicat dos poemaris en vida.  Amb el premi es destacava tant la seva intensitat vital com el perfil avantguardista, però també suposava, en una època en què el gallec rebia atacs com a llengua de cultura, mostrar la vitalitat de la llengua i la literatura gallegues premiant un autor “rabiosament contemporani” i aliè als cercles culturals oficials.

Pereiro —“el clàssic que la literatura gallega té sense saber-ho”, segons Manuel Rivas— havia publicat els seus poemes a revistes com Loia (que va fundar amb el mateix Manuel Rivas, Menchu Lamas, Antón Patiño, i el seu germà Xosé Manuel Pereiro), La Naval o Luzes de Galiza, i només va poder publicar en vida els llibres Poemas 1981/1991 (1992) i  Poesía última de amor e enfermidade (1995), abans de morir prematurament als trenta-vuit anys. També deixava, entre altres textos, Náufragos do paradiso, una novel·la inacabada (però no incompleta, puntualitza el seu germà); Conversa ultramarina, un diari epistolar adreçat a Piedad Cabo, que fou durant molts anys la seva companya; Modesta proposición para renunciar a hacer girar la rueda hidráulica de una cíclica historia universal de la infamia,  que és tant un assaig com gairebé un manifest poètic;  i un seguit de poemes publicats a revistes o fanzines, recollits a Poemas para unha Loia.

La seva biografia és tan curta com tràgica i intensa (“Sóc un relat breu”, havia dit). Marxà a estudiar Sociologia a Madrid —on contactà amb els altres impulsors de Loia— però aviat abandonà decebut la universitat i es centrà en estudiar francès, alemany i anglès per tal de poder llegir els seus autors favorits en llengua original.

Pereiro també es formava a  les “aules” de la Filmoteca, dels  concerts —John Cage,  The Clash— i a les mobilitzacions que demanaven un món millor. Però el 1981, enverinat pel consum d’oli de colza venut com a oli d’oliva, la seva salut va quedar greument tocada, i ell quedà marcat per sempre tant física com anímicament. Tornà a Galícia el 1982, on guanyà el Premio Nacional de Poesia O Facho amb el poema “Atrocity Exhibition”. Gràcies al seu coneixement d’idiomes, treballava com a traductor per la televisió autonòmica. Sempre que podia, recorria Europa en tren, cercant els escenaris dels seus referents literaris (Bernhard, Celan, Handke, Mann…). A A Coruña, va contactar amb el col·lectiu de poetes Grupo de Amor e Desamor (format per Manuel Rivas, Xabier Seoane o Lino Braxe, entre altres), amb els quals viatjava i feia recitals poètics.

Tot i no haver publicat cap llibre propi, fou inclòs a l’antologia Después de la modernidad (Anthropos, 1987) —amb Bernardo Atxaga, Luis Alberto de Cuenca y Felipe Benítez Reyes—; i el 1991 a Fin de milenio: antologia de poesia gallega última (Ed. Libertarias, 1991). El 1992 publicava el seu primer llibre, Poemas 1981-1991, que irònicament semblava un recull. Dos anys després, hospitalitzat contra la seva voluntat, li fou diagnosticada la sida. D’aquella experiència va dir que “vaig sentir que havia de ser un altre, i dir el que havia callat”, i en poc més d’un any forjava Poesía última de amor e enfermidade, per a molts el llibre més sincer i descarnat de la literatura contemporània gallega.

Manuel Rivas  sobre la poesia de Lois Pereiro

“Es un mito contemporáneo. Su obra es vanguardista, universal, y también dramática, pero con mucho aliento. Lois Pereiro invoca los buenos espíritus, las maravillas, la rebeldía y la generosidad”.

“Daba la sensación de que manejaba una radiofonía secreta y que las cosas que valían la pena en el mundo lo habían elegido a él como primer depositario. Sus poemas son bocanadas de carne, tiras de piel, aguardiente. Creo que no se había escrito un texto poético más íntimo y conmovedor desde el Follas novas de Rosalía.” 

                        

Poesia de Lois Pereiro a les Biblioteques de Barcelona

Biografia en còmic

FERNÁNDEZ SERRANO, Jacobo. Breve encuentro : un acercamiento a la vida y a la obra del poeta Lois Pereiro. Madrid : Sinsentido, 2012

 

Recursos en línia

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.