Barcelona cinema… BILBAO (Bigas Luna, 1978)
Després del xoc que ha suposat la mort recent de Bigas Luna, volíem portar en aquesta secció alguna de les seves pel·lícules rodades a Barcelona: Bilbao, Caniche o Angustia (aquesta darrera filmada a Barcelona però fent veure que passa a Los Angeles). L’elecció és difícil, perquè totes tres tenen un magnetisme i demostren una passió pel cinema i una cura pels detalls que les fan imprescindibles. Les dues primeres corresponen a la primera etapa més d’avantguarda d’aquest entomòleg del cinema, com algú l’ha denominat, per la seva precisió en mostrar de ben a prop la intimitat i els moviments dels seus personatges. Les tres pel·lícules tenen en comú un productor, Pepón Coromina i un actor, Àngel Jové. Pepón Coromina va veure en el director de Tatuaje (1976 primera pel·lícula de Bigas, basada en la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán) un diamant en brut, capaç d’exterioritzar un univers artístic hereu del surrealisme i filtrat a través de diverses manifestacions de l’avantguarda artística catalana, inclosa l’Escola de Barcelona.
Bilbao és el retrat d’un home obsessionat per una prostituta a qui anomenen Bilbao (“no té res a veure amb Bilbao ciutat, o té a veure pel que fa a aquest costum espanyol d’anomenar les putes per la ciutat d’on són ‘la Andaluza’, que surt a Tatuaje, per exemple”) a la qual mata accidentalment quan està a punt de fer realitat l’objecte dels seus desigs. Pepón Coromina es va entusiasmar amb el projecte. Coproduïda entre Figaró Films i Ona Films, es va rodar en 16 mm en comptes de en 35, per raons pressupostàries i estètiques; Bigas deia ” jo estava molt interessat en l’underground amercià de Warhol o Mekas i l’estètica del 16 mm inflat era perfecta per a la pel·lícula”. L’equip estava integrat per tècnics i actores molt propers a Bigas: Pep Cuxart com a cap de producció, Consol Tura (que llavors era la seva dona) com a responsable del vestuari i el dissenyador Carles Riart (el seu soci a l’estudi de disseny Gris) a la direcció artística.
El repartiment està encapçalat pel pintor Àngel Jové i les actrius Maria Martín i l’argentina Isabel Pisano. El primer interpreta un personatge amb els tics de Bigas i d’Angel Jové. Maria Martín havia estat estrella d’Emisora Films a les ordres d’Ignacio F. Iquino, entre 1944 i 1948 abans d’emigrar a l’Amèrica Llatina i residir a Mèxic on apareixeria en nombroses telenovel·les dels setanta. Isabel Pisano, llavors vídua del compositor Waldo de los Ríos, tampoc va ser dubte quan Bigas Luna li va mostrar a Coromina unes fotografies seves publicades a Interviu.
Amb un estil fragmental, amb la narració en off en primera persona del protagonista, ha estat comparada amb un dels films més pardigmàtics del cinema de culte, Arrebato (1979) d’Ivan Zulueta. A Bilbao, Bigas Luna desenvoluparà alguns dels trets que caracteritzaran en major o menor grau la seva filmografia: voieurisme, fetitxisme, i obsessivitat, amb un estil en què es prioritza el pensament i la mirada per sobre de les accions, com a mitjà per a destacar la personalitat obsessiva del protagonista. Els primers plans emfasitzen les activitats i els objectes habituals i rituals en la vida del personatge, mostrant reiteracions de les accions, del discurs i de la música. En la banda sonora hi trobem: Rapsòdia Espanyola de Maurice Ravel, Kurt Weill, Iceberg (grup barceloní de rock progressiu), Donna Summer (mític tema “I feel love” en col·laboració amb Giorgio Moroder).
Àngel Jové, és Leo a la pel·lícula, li agrada col·leccionar objectes que li proporcionen el plaer de mirar-los (com deia Dalí, la cultura de l’objecte s’identifica amb la cultura del desig). Decidit a fer un álbum dedicat a Bilbao, la prostituta que l’obsessiona, es dedica a seguir-la, li fa fotos, el bitllet de tren, graba la seva veu, compra el disc de cançons de Kurt Weill interpretat per Lotte Lenya i unes calces com les que ella fa servir. També una de les composicions més personals i surrealistes de Bigas Luna i que responen a la seva etapa com a dissenyador el constitueix el bodegó d’un peix amb una salsitxa a la boca, un element natural en contacte amb un d’elaborat, i alhora una representació del desig de Leo. El protagonista, conviu amb Maria una dona bastant més gran que ell i amant ocasional del seu oncle, amb qui estableix una relació edípica de necessitat i d’odi. Aquesta situació revela una tendència endogàmica pròpia d’uns cercles burgesos aïllats i decadents. Leo repeteix que té ganes de matar a Maria, però que no ho pot fer. Bilbao, en canvi, per la seva subordinació social, per ser el personatge més dèbil, acaba acomplint aquesta funció de víctima ritual, que amb un paral·lelisme cristià, finirà suspesa en l’aire en una postura que evoca les levitacions divines, reforçada pel quadre que penja en el magatzem familiar on la té retinguda, El martirio de San Felipe (1639) de Ribera. Com diu Quim Casas, l’obra de Bigas Luna en la seva primera i suggestiva etapa, no admet tant referents cinematogràfics, sinó del món de l’art, del surrealisme, del disseny, de la literatura. Per bé que d’altres han trobat algunes semblances amb Buñuel, Berlanga, El coleccionista (1965) de William Wyler, La ventana indiscreta o El fotógrafo del pánico.
Les localitzacions són majoritàriament tancades, com ara subterranis, el club on balla Bilbao, els vagons del metro, grans magatzems (“quan sóc als magatzems em sento com en el metro. M’agrada”). Bigas Luna diu que “…només es podia rodar a la Barcelona “kitsch” i a la Barcelona negra, perquè hi ha una barreja de totes dues; la podia haver rodat a Bilbao, tal vegada a Berlín”. Leo no és un personatge transparent, és solitari i se’n desconeixen les motivacions, sovint apareix amb ulleres de sol, inclús de nit.
La pel·lícula va ser presentada a Cannes amb gran èxit i fou elogiada per Garcia Berlanga, Fassbinder o Marco Ferreri, qui li va proposar de treballar amb ell en una pel·lícula sobre contes de Charles Bukowski que no va arribar a fer-se. A Barcelona es va estrenar al cinema Maryland amb cues en la primera sessió. Va tenir una segona estrena l’any 1985 a Barcelona, que va comptar amb diversos alicients: la versió catalana comptava amb la veu en off del mateix Àngel Jové (que en la versió castellana havia grabat Mario Gas), i una nova seqüència.
Bibliografia:
Bilbao [enregistrament vídeo] / una película de Bigas Luna
Bigas Luna. Mirada al món de Bigas Luna. Introducció de Ramón Espelt. Barcelona : Laertes, cop. 1989
Pisano, Isabel. Bigas Luna : sombras de Bigas, luces de Luna. Madrid : Fundación Autor, 2001
Riambau, Esteve. Pepón Coromina : un productor con carisma. Prólogo de Rosa Vergés. Madrid : Academia de la Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, DL 1999
Sanabria, Carolina. Bigas Luna : el ojo voraz. Prólogo de Román Gubern. Barcelona : Laertes, 2010
Las Portadas de Ángel Jové. Textos de Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Llena, Jorge Herralde y una entrevista de Xavier Antich con Ángel Jové. Barcelona : Anagrama, cop. 1999
Deixa el teu comentari!