Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia

Recordem a… Constantinos Cavafis

25 abril 2013 Sense Comentaris

Celebrem els 150 anys del naixement de Constantinos Cavafis

Constantinos Pétrou Cavafis, (Alexandria, Egipte, 29 d’abril de 1863 – 29 d’abril de 1933) és una de les figures literàries més destacades del segle XX i un dels més grans exponents del ressorgiment de la llengua grega moderna.

Nascut a Alexandria, Egipte, era el petit dels nou germans del matrimoni d’un pròsper comerciant i d’una noble de Constantinoble. Després de la mort del pare, en 1870, la família s’estableix a Liverpool on Cavafis perfeccionarà el seu anglès. El 1877 retorna a Alexandria, d’on haurà de tornar a marxar –aquest cop cap a Constantinoble– amb l’ocupació anglesa (1882). Finalment, en 1885 s’estableix a Alexandria per la resta de la seva vida. Allà obté una plaça de funcionari al Ministeri d’Obres Públiques, lloc on treballarà durant trenta anys.

Comença a publicar poemes el 1886 mitjançant fulls volants repartits al seus amics més propers. Cavafis valorarà molt la seva independència del lector per tal d’assolir la llibertat creativa. Potser per això no va editar cap llibre en vida. El seu estil anirà madurant, des d’una primera influència dels parnassians i simbolistes francesos, per anar incorporant una refinada cultura grecollatina. Perfeccionista i obsessiu en la constant correcció de la seva obra, l’estètica de Cavafis prové del seu ús del demòtic, la llengua grega popular, davant del grec culte, la seva permanent evocació del ritme parlat i l’ús de col·loquialismes.

La seva obra bascula sobre tres eixos temàtics principals, generalment emmarcats a la seva ciutat: poemes històrics emmarcats en l’època de decadència hel·lenística, imperial i bizantina; poemes eròtics obertament homosexuals, on es recrea el gaudiment del plaer i la cremor dels desitjos no satisfets; i els poemes filosòfics. La poesia de Cavafis no va tenir gaire difusió, donat el caràcter de les seves publicacions, tot i que va gaudir d’un cert renom a nivell local i va cridar l’atenció d’alguns editors de la Grècia continental. El seu estil no gaire florit, el seu cinisme en la política, el seu món mític i el tractament obert de l’homosexualitat des d’un punt de vista profundament físic, el feren una rara avis entre els poetes de l’Hèl·lade.

Constantinos Cavafis morirà de càncer el dia del seu setantè aniversari. Dos anys desprès es publicaria la seva primera antologia que va fer créixer ràpidament la seva fama fins a ser una de les figures cabdals de la poesia universal.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.