Amorrada al piló / Maria Jaén.

Si éreu dels que veieu els programes de La Trinca a TV3 segurament us sonarà el títol del llibre, en els seus sketchs, sempre que calia dir el nom d’un llibre deien Amorrada al piló, de Maria Jaén.
És una novel·la que podríem qualificar de novel·la barcelonina eròtica. Era a finals dels 80 i en la lenta normalització de la llengua catalana la literatura eròtica no va trigar a “demanar permís”.
La novel·la té molts punts forts, un d’ells és una extensió curta, cosa que obliga a l’autora a anar per feina i així s’evita la dispersió tan típica en les primeres novel·les. La protagonista treballa de locutora de ràdio, fa un programa d’estiu, un d’aquells programes de nit on es llegeixen cartes o contes eròtics o es conversa telefònicament amb els oients, converses òbviament pujades de to. Tot això mentre la seva vida sembla encomanada de la disbauxa del programa i en part també de la de la pròpia ciutat, a punt de ser declarada seu dels Jocs Olímpics. Uns protagonistes joves, en una ciutat jove que gaudia d’una democràcia també jove, aquesta sensació de joventut i els estius de Barcelona bé… suposo que es pot dir allò que “una cosa va portar a una altra…”
Una història desenfadada, amb personatges desenfadats i amb sexe també desenfadat i festiu. No és com alguns contes de Quim Monzó, ni els Quaderns d’en Marc, ni els llibres d’Ofèlia Dracs, però un llibre que parlava sense embuts de sexe i d’una jove escriptora, va ser trencador, no és una de les grans obres de la literatura catalana, però era un llibre que calia.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura