Autor del mes: Agustí Vehí i Castelló (1958-2013)
Des de feia un parell o tres d’anys, el món negre criminal català seguia la pista d’Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013). L’autor havia esdevingut tot un descobriment literari tant pels lectors com per a la crítica. Malauradament, fa poques setmanes l’autor va morir víctima d’un terrible càncer. Els que el coneixien asseguren que ens ha deixat un home polifacètic i una persona excepcional.
Agustí Vehí era Llicenciat i Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la seva vida professional va compaginar la seva tasca a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ingressar l’any 1982 i d’on era sotsinspector, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització.
L’autor va debutar en el món de la literatura amb la novel•la negra Abans del silenci, editada per Pagès Editors al 2009 i que va rebre el premi Ferran Canyameres. El llibre és un retrat sobre els tràgics darrers mesos de la Guerra Civil.
A partir d’aquí, l’autor es va situar en la primera línia de foc de la narrativa negra-criminal del país amb la publicació de Quan la nit mata el dia (La Negra, guanyadora del IV Premi Crims de Tinta), i Torn de nit editada dins la col•lecció crims.cat de l’editorial Alrevés.
Per a Àlex Martín Escribà, reconegut especialista en el mòn negre criminal català, l’obra narrativa de Vehí té uns trets ben característics: en primer lloc, el retrat de l’Empordà a les seves novel•les, plens d’elements històrics barrejats amb elements de gènere negre i la construcció magistral de personatges i ambients. Un gènere que ell mateix definia com a “idoni, fins i tot per estudiar Història i entendre-la. Estic convençut que la societat s’explica millor a través de la novel•la negra”.
Rere d’aquesta producció novel•lística queden llibres de tota mena: Torna el fusell i posa’t a treballar!: La Milícia Nacional a Figueres a la darrera guerra carlina (1872-1876), VII Rondalles Napoleòniques sobre els “secrets” que amaga el Castell de Sant Ferran de Figueres i Endreçant la vila: El sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX, entre d’altres.
Sens dubte, amb la mort de Vehí, la literatura catalana perdia per sempre un gran escriptor, al qual sempre podrem recordar tornant a llegir els seus textos literaris, plens d’humanitat i amor.
Deixa el teu comentari!