La Felicitat: Etapa 19. Primera part
Els barris de Sant Pere i Santa Caterina són situats entre la Via Laietana, el carrer de Trafalgar, el passeig de Lluis Companys i el carrer del Rec. Deuen el nom a Sant Pere de les Puelles, monestir benedictí femení fundat al segle X , i al convent de Santa Caterina, d’orde dominicà, el qual, bastit a mitjans del segle XIII fou un dels importants conjunts conventuals gòtics de la ciutat.
Han estat històricament barris alhora nobiliaris i d’artesans. Hi havia nombrosos palaus gòtics i casals, com els dels carrers Mercaders i de la Riera de Sant Joan, desapareguts arran de l’obertura de la Via Laietana, o els barrocs i neoclàssics dels carrers Sant Pere més Alt i Sant Pere més Baix.
En ser creuats per una de les vies de sortida de la ciutat romana cap al nord, aquests barris desenvoluparen també activitats assistencials i d’acollida de viatgers, amb diversos hostals.
La funció artesana s’inicià gràcies a l’ aigua del Rec Comtal, al voltant del qual s’agrupaven els que adobaven la pell o treballaven la llana i la seda.
A partir del segle XVIII les manufactures d’indianes, i al segle XIX els vapors, el convertiren en un dels principals barris febrils i obrers de la ciutat emmurallada. Aparegueren també les cases de veïns, com a resultat tant de la transformació i densificació de les cases dels artesans com de la implantació de noves construccions en alçada.
El 1835 amb la desamortització eclesiàstica, l’enderroc del convent de Santa Caterina donà pas a un mercat neoclàssic i a l’obertura de nous carrers on es bastiren habitatges; Sant Pere de les Puelles, convertit primer en caserna, aconseguí conservar l’església romànica en esdevenir posteriorment parròquia mentre que al convent dels mínims instal·là la fabrica tèxtil Achen, que al incendiar-se va donar pas el 1808 al Palau de la Música Catalana i a l’escola de la Salle.
L’obertura del carrer Princesa el 1853 suposà el primer esventrament de la trama medieval, que fou substituïda per un seguit d’edificis residencials neoclàssics. Al principi del segle XX, l’obertura de la Via Laietana separà aquests barris de la resta de la ciutat gòtica i ocasionà trasbalsos i canvis socials, en ser enderrocats més de 2000 habitatges i notables palaus gòtics.
Al llarg del segle XX les indústries, bona part de les quals s’havien desplaçat a les rodalies, tot i que mantingueren magatzems i obradors deixaren pas a un comerç de majoristes del tèxtil, que encara perdura.
Font: Enciclopèdia de Barcelona vol 4.Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopedia catalana 2006
Deixa el teu comentari!