La Biblioteca el Carmel – Juan Marsé recomana: La muchacha de las bragas de oro
Ens trobem davant d’una obra sorprenent. No és pas que Juan Marsé hagi deixat de banda els seus tics, els seus escenaris, els seus ambients… no és això, o no ben bé, senzillament els hi dóna un nou tractament sobretot a través del flashback, però tractant-se de Juan Marsé no serà un flash-back gaire normal.
Corre la segona meitat dels anys setanta, a Espanya ha arribat la democràcia i amb anys de retard també el hippisme amb tot el seu trencament de tabús que semblaven inamovibles. L’escriptor Luys Furest és a la seva casa de Sant Salvador, escrivint les seves memòries. Unes memòries certament “creatives” i més convenients per aquests temps nous que corren on un passat com “afecte” al règim no és el millor. A la casa hi arriba la seva neboda Mariana, l’ajuda a passar a net el que va escrivint i amb ella recupera escenes i retalls d’un passat cada cop més ple de llicències poètiques, fins al punt que no sabem on comença la realitat i on la ficció. Tot això a més mentre recorda els seus anys de joventut, en una Barcelona acabada de véncer, una adhesió al règim, un matrimoni que no funcionava i una neboda que amb el seu desvergonyiment i desinhibició total li provoca sentiments cada cop més ambigus.
En aquesta novel·la els retrats de la ciutat són volgudament breus, la ciutat acabada de véncer el 1939 i algunes escenes posteriors, com l’atropellament, una de tantes escenes on la llicència poètica acaba desdibuixant la realitat, o potser millorant-la. Després de tanta modificació s’acaba intuint el missatge que més enllà d’allò que fem, és el que es recordi de nosaltres allò que compta.
La muchacha de las bragas de oro/ Juan Marsé. Barcelona: Planeta, 2002
Deixa el teu comentari!