Inici » Biblioteca Horta-Can Mariner, Destacat, Novetat, Teatre

La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo

6 març 2013 1.103 views Sense Comentaris

Dario Fo. Mort accidental d'un anarquistaMort accidental d’un anarquista, és l’obra més coneguda, publicada i representada de Dario Fo, dramaturg, actor i director italià, nascut a la regió de la Llombardia l’any 1926.

Fo, va començar la seva carrera teatral com a actor i escriptor d’obres satíriques. L’any 1954 es va casar amb l’actriu Franca Rame amb qui va fundar la seva pròpia companyia teatral. L’any 1968 van dissoldre la companyia per formar el col•lectiu teatral “Nuova Scena” (vinculat al Partit Comunista Italià) i a la dècada dels 70 van formar “La Comune”.

Fo no amaga la seva militància d’esquerres en la seva escriptura i el seu és un teatre polític que utilitza la sàtira per a la denúncia de qualsevol forma de poder i estament, com el capitalisme, la màfia, el Vaticà (a Misterio bufo, de 1969) i els polítics (Silvio Belusconi ha estat l’objecte de la seva critica en l’obra L’anomalo bicefalo, escrita l’any 2003).

L’any 1997 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura, no sense certa polèmica, “perquè emula els bufons de l’Edat Mitjana en la flagel•lació a l’autoritat i la defensa de la dignitat dels oprimits”.

Mort accidental d’un anarquista, portada a escena pel mateix Fo l’any 1970, esdevé una obra mestra del teatre polític que sota l’aparença de farsa, joc i comèdia, fa una crítica mordaç al sistema establert en un període històric (els anys coneguts com a “Anni di piombo”) en el que a Itàlia es criminalitzava el moviment d’esquerres amb l’“estratègia de la tensió”.

Amb ironia i fent ús i abús de situacions grotesques critica als psicoanalistes, als jutges, als mètodes policials i l’abús de poder, a la política, a la manipulació dels mitjans de comunicació i, en certa manera, a la societat en general.

Es basa en un fet real succeït l’any 1969, quan després de l’explosió d’una bomba en un banc de Milà es va detenir a un ferroviari anarquista (Giuseppe Pinelli) que va morir, segons la versió oficial, “suïcidant-se”, llençant-se des de la finestra del quart pis de la comissaria de la policia de Milà.

Fo, en el pròleg a l’obra usa, però, un artifici carregat d’ironia: diu que vol explicar un fet que va passar realment a Nova Yok, l’any 1921,  quan un anarquista va “caure” des d’una finestra del catorzè pis de la comissaria. Amb la investigació es va descobrir que havia estat llençat pels policies que l’interrogaven. I diu:  “Para actualizar la historia, haciéndola al tiempo más dramática, nos hemos tomado la libertad de recurrir a uno de esos trucos que se suelen emplear en el teatro: hemos trasladado la historia a nuestros días, y la hemos ambientado, no ya en Nueva York, sino en una ciudad italiana cualquiera… por ejemplo, Milán.”

Així, l’obra comença a una comissaria de Milà on un inspector interroga a un sospitós d’estafa que resulta ser un “boig” que s’ha fet passar per psiquiatra,  Aquesta detenció propiciarà que el “boig”, es pugui fer passar pel “jutge” encarregat de la investigació de la mort de l’anarquista a la comissaria, arribant (després de suplantar altres personalitats) a ser el fil conductor que portarà a l’esclariment dels fets.

En els tres anys següents a la seva estrena, només a Itàlia, l’obra va ser vista per més d’un milió d’espectadors i avui es continua representant amb èxit arreu del món.

 

Dimecres, 13 de març a les 19h. Club de lectura de teatre a la Biblioteca Horta-Can Mariner, conduït per Ricardo Reitano. Comentari de  Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.