La Biblioteca del Carmel recomana 24 horas con la Gauche Divine
40 anys després que la Gauche Divine assolís el seu màxim resplendor, segueix viva com a element cultural i distintiu que segueix impregnant la ciutat.
Si no heu nascut a l’època del seu apogeu, poder totes les referències rebudes del concepte hauran estat alienes, així que una bona manera de documentar-se, també per ampliar coneixements sobre aquesta època i grup de persones que van marcar la nostra ciutat, és el llibre 24 horas con la Gauche Divine, escrit per Ana María Moix, que en va formar part.
Escrit el 1971, és un retrat irònic d’aquest grup d’intel·lectuals i artistes que va portar a la Barcelona de finals dels setanta a un nou nivell cultural. Com un infiltrat invisible, el lector participa en els debats i converses interdisciplinars que es mantenien a Bocaccio, copa en mà. També és testimoni del naixement de les que després seran grans editorials com Anagrama o Seix Barral i de la desfilada de novel·listes, poetes, cantautors, fotògrafs, models, agents literaris, pintors, arquitectes i demés protagonistes d’aquella època.
L’autora comenta al pròleg que el manuscrit va permanèixer oblidat a un calaix del despatx de l’editora Esther Tusquets (també present en el relat) i es s’hi va qeudar fins fa deu anys. Com a colofó a la crònica, segueix un qüestionari memorable que l’autora realitzà a 24 integrants de la Gauche Divine sobre la pròpia Gauche Divine.
La lectura del llibre d’Ana María Moix fa replantejar al lector prejudicis o idees preconcebudes sobre el fenòmen Gauche Divine: ni tots eren d’esquerres, ni molt menys eren tots divins, que hi havia una mica de tot i que els que fan ús de l’expressió que va crear Joan de Sagarra per devaluar l’evident evolució i transgressió cultural propiciada per la Gauche Divine va ser possible gràcies a la bona situació econòmica de la jove burgesia catalana de l’època, però també de la voluntarietat personal dels que la van dur a terme.
MOIX, Ana María. 24 horas con la Gauche Divine. Barcelona: Lumen, 2002.
40 anys després que la Gauche Divine assolís el seu màxim resplendor, segueix viva com a element cultural i distintiu que segueix impregnant la ciutat.
Com teniu la poca vergonya de dir quelcom semblant?
Bé, no veiem on és la poca vergonya en aquesta frase que destaques. La “Gauche Divine” va ser un element cultural que va arrelar a la ciutat i que, donat que encara se’n parla i s’escriuen llibres sobre això, veiem coherent definir-la com a element identitari que encara està arrelat a la ciutat. Que agradi més o menys, ja és una altra història.
Gràcies pel teu comentari.
Deixa el teu comentari!
Properes activitats
Categories
Blogroll
Etiquetes