Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel recomana… Últimas tardes con Teresa

12 febrer 2013 1.487 views Sense Comentaris

Novel·la publicada el 1966 i ambientada a la Barcelona de finals dels anys 50, on es narren els amors de Manolo, més conegut com el Pijoaparte, típic representant de les classes baixes més marginades, i Teresa, una bonica jove universitària, filla d’un ric industrial.

La més gran aspiració del Pijoaparte és aconseguir prestigi social, mentre que la burgesa Teresa és una noia rebel que juga a la política i a fer-se amb la classe treballadora.

Francisco Casavella descriu molt bé la relació dels dos complexos personatges a l’obra Ronda Marsé:

A Teresa, una estudiante contestataria de familia rica en la Barcelona de los 50, Manolo le ha llegado a  parecer un misterioso activista obrero, cuando no es más que un macarrón. Para Manolo. Teresa es, aunque él no acabe de darse cuenta, poco menos que la Laura de Petrarca, vuelta, por azar, humana, accesible, comestible y con posibles. La muchacha no esconde otra verdad que su inquieta juventud: ser una niña rica malfollada.”

Paral·lelament a la breu, intensa i, lògicament, calamitosa relació passional entre els dos nois, l’autor, intenta penetrar en la psicologia dels protagonistes i barreja elements polítics i socials, sobre els quals reflexiona per analitzar el procés de canvi que començava a experimentar el país.

Marsé descriu així l’ambient polític a la Universitat de Barcelona de mitjans dels 50 i els seus intel·lectuals, a la tercera part del llibre :

“Con el tiempo, unos quedarían como farsantes y otros como víctimas, la mayoría como imbéciles o como niños, alguno como sensato, ninguno como inteligente, todos como lo que eran: unos señoritos de mierda”

L’obra es desenvolupa segons el corrent literari del realisme social que va caracteritzar la novel·lística espanyola de l’època i ens deixa entreveure un cert pessimisme social, reflecteix  la passivitat dels menys afavorits i els infructuosos intents dels intel·lectuals per redimir-los a força de xerrades de saló, uns i altres són retratats amb certa ironia per l’autor. Dins del seu enfocament realista, utilitza un llenguatge de vegades cru i dels baixos fons.

La novel·la acaba com una formidable sàtira i encarnació dels temps en què transcorre.

M’agradaria per acabar fer-vos partícips de la imatge de Barcelona en l’imaginari d’en Marsé i en concret del costerut i ventilat barri del Carmel en el següent text:

“El Monte Carmelo es una colina desnuda y árida situada al noroeste de la ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas manos de niño, a menudo se ven cometas de brillantes colores en el azul del cielo, estremecidas por el viento, asomando por encima de la cumbre igual que escudos que anunciaran un sueño guerrero. En los grises años de la posguerra, cuando el estómago vacío y el piojo verde exigían cada día algún sueño que hiciera más soportable la realidad, el Monte Carmelo fue predilecto y fabuloso campo de aventuras de los desarrapados niños de los barrios de Casa Baró, el Guinardó y de La Salud. Subían a lo alto, donde silba el viento, a lanzar cometas de tosca fabricación casera, hechas con pasta de harina, cañas, trapos y papel de periódico: durante mucho tiempo coletearon furiosamente en el cielo de la ciudad fotografías y noticias del avance alemán en los frentes de Europa, ciudades en ruinas y el hondo negro sobre Hiroshima, reinaba la muerte y la desolación, el racionamiento semanal de los españoles, la miseria y el hambre. Hoy, en el verano de mil novecientos cincuenta y seis, las cometas del Carmelo no llevan noticias ni fotos, ni están hechas con periódicos, sino con fino papel de seda comprado en alguna tienda, y sus colores son chillones, escandalosos. Pero a pesar de esta mejora en su aspecto, muchas siguen siendo de fabricación casera, su armazón es tosca y pesada y se elevan con dificultad: siguen siendo el estandarte del barrio.”

 
L’ obra va obtenir el premi Biblioteca Breve el 1965.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.