Autor del mes: Maj Sjöwall guanya el VIII Premi Carvalho
El premi Pepe Carvalho és un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i trajectòria reconeguda en l’àmbit de la novel•la negra. Aquest premi s’atorga en homenatge a la memòria de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i al seu cèlebre detectiu Pepe Carvalho. El fenomen Carvalho va contribuir enormement al ressorgiment, durant els anys setanta, de la novel•la negra i es va convertir en una part significativa de l’educació sentimental de diverses generacions de lectors. El personatge de Vázquez Montalbán també va potenciar la ciutat de Barcelona com a pionera en la renovació del gènere.
Enguany, l’escriptora sueca Maj Sjöwall (1935) ha estat la guanyadora del VIII Premi Pepe Carvalho. La autora va rebre el guardó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, durant la darrera edició de BCNegra, que ha tingut lloc aquest mes de febrer.
Maj Sjöwall i Per Walhöö (1926-1975) van ser la parella sueca que van reinventar el gènere negre. Van escriure plegats, entre 1965 i 1975, deu novel•les de misteri protagonitzades per l’inspector Martin Beck i els seus col•legues de la brigada d’homicidis. Per a bona part de la crítica especialitzada, aquests deu llibres són el punt de partida de la moderna novel•la negra europea.
La sèrie Martin Beck explica deu històries apassionants de misteri que permeten al lector endinsar-se a la cultura sueca, i al mateix temps, passar una estona trepidant. Sjöwall i Walhöö van utilitzar un gènere tan popular com la novel•la negra per denunciar els draps bruts de la societat sueca del benestar i la socialdemocràcia. Ambdós autors analitzen i desvetllen els problemes estructurals d’uns ciutadans que viuen en un fals miratge de perfecció i desenvolupament. Martin Beck, com Pepe Carvalho, necessita entendre –i fer-nos entendre- què hi ha darrera de cada delicte. La seva és una cerca obsessiva i persistent de la justícia.
El gènere negre no seria el mateix sense l’aportació decisiva de Martin Beck. Sense Per Wahlöö i Maj Sjöwall, de ben segur que Mankell no seria el Mankell que hem llegit i guadit, ni Steig Larsson hauria estat el Larsson que ens va atrapar amb la triologia Millenium, ni el gènere negre escandinau tampoc no hauria evolucionat com ho ha fet, fins a convertir-se en un referent ineludible.
Deixa el teu comentari!