Inici » Activitats, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Poesia

De Pensament, Paraula i Obra. Narcís Comadira a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

31 gener 2013 836 views Sense Comentaris

El passat dijous 17 de gener vam concloure la  20a edició del cicle poètic “De Pensament, Paraula i Obra” amb la presència d’un convidat molt especial a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda. El poeta gironí Narcís Comadira ens va visitar per parlar-nos de la seva obra i oferir-nos un tast de la seva poesia recitada en un acte conduït pel president de l’Aula de poesia de Barcelona, Jordi Virallonga.

Narcís Comadira és, en paraules del conductor del recital, un home del Renaixement:  artista polifacètic, poeta i pintor, però també dramaturg, gran traductor, crític literari, guionista per a la ràdio i la televisió. Un home que parla de moltes arts i que també ho fa als seus poemes; poemes sobre escultura, pintura, música i literatura.

Jordi Virallonga destacà com una característica de la trajectòria poètica de Narcís Comadira els homenatges als mestres literaris que des de sempre ha fet als seus poemes. Ressaltà Comadira que aquests homenatges, a qui ell considera que han sigut els seus mestres, són senyals d’agraïment poètic i a la vegada el diàleg que l’autor estableix amb els morts; versos ficats amb calçador, si cal, als seus propis poemes. Una poesia amb referents com Josep Carner, J. V. Foix  o Gabriel Ferrater és la que refeix el nostre convidat a la seva obra més primerenca.  Comadira ens parlà de la seva generació de posguerra però amb estudis universitaris, joves poetes educats, estetes gironins que feien sonets i portaven corbates de seda natural.

De fet,  destacà l’important  magisteri que Gabriel Ferrater exercí en els poetes de la seva generació; per la poesia que el mateix professor feia i per la que els obligava a llegir als alumnes. Llegir a Carner, Foix, Baudelaire i fer sonet eren les premises del professor universitari .

A Comadira li agrada parlar de la seva poesia però amb distància. Sent certa vergonya al parlar de  la seva pròpia obra, però  la distància del temps  li fa sentir que els poemes  són d’un altre jo, cosa que li permet parlar-ne més obertament.

En aquest punt de la conversa el nostre convidat ens llegí uns quants poemes per il·lustrar la seva poesia.: “Joan Maragall baixa a prendre el te”, el sonet sobre la Batalla de l’Ebre “Serra de cavalls”, o un dels seus poemes més significatius  “Visita del jerarca” i “A la ciutat perduda” poemes sobre la Girona de la postguerra i els records d’infantesa.

 

Narcís Comadira va voler parlar-nos també de la relació que estableix entre la pintura i la poesia, i les interferències que es creen entre ambdues disciplines. Tot i intentar mantenir separades poesia i música els dos llenguatges dialoguen constantment en la seva obra. Ha escrit, i molt,  sobre pintors però d’altres vegades són poemes els que han inspirat el seu procés de creació pictòrica.

A petició del públic assistent Narcís Comadira encara allargà el recital amb la lectura dels poemes “Jo”, “Matí feliç” i “Falconeria”.

La trobada amb Narcís Comadira va ser molt estimulant i la lectura i comentaris dels seus poemes ens van ajudar a aprofundir en la seva obra. Els seus versos, com sempre, els podreu trobar als nostres prestatges.

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.