La rubia del bar / Raúl Núñez.

Raúl Núñez neix a Buenos Aires i arriba a Barcelona el 1971, quan la ciutat era un bullidor de contracultura aprofitant els darrers moments d’un règim que s’acabava. Va col·laborar en diferents revistes i publicacions i fins i tot dues de les seves novel·les van ser adaptades al cinema: La rubia del bar i Sinatra, aquesta darrera amb un immens Alfredo Landa (res a veure amb l’Alfredo Landa que apareixia en pel·lícules a l’engròs als anys seixanta) que es va doblar a si mateix en l’edició en català de la pel·lícula. Una pel·lícula amb banda sonora de Sabina, i amb aparicions de Maribel Verdú, entre molts d’altres noms coneguts.

A les seves obres Núñez retrata la Barcelona pre-olímpica, una ciutat que espera un no-se-sap-què, però amb un desencant molt diferent de l’efervescència oficial. Encara faltava molt perquè la Rambla fos una riada contínua de turistes o no es pogués circular pels volts del Parc Güell o la Sagrada Famíia.
El protagonista, Mario, viu amb la seva dona, una tarotista que s’està tornant cada dia més boja i que somia amb matar-lo, mentre ell intenta sense gaire éxit ser escriptor. Intentar escriure mentre la dona intenta matar-te amb la tapa d’una llauna és tot un repte. Així que un día que la dona atén a una clienta agafa unes monedes d’un pot, va cap a un bar i posa una de les monedes de cinc duros (sí, cinc duros, vint-i-cinc pessetes, ningú sabia quants euros era, de fet l’euro no existia ni com a idea!) a la màquina escurabutxaques. I surt el premi. De seguida comença a gastar-se el premi i veu a una rossa de la que automàticament se n’enamora. La rossa és una puta, i de les cares, inaccessible per ell, a menys que es faci amic del seu macarra, cosa que aconsegueix.

Poc després a Mario li sorgeix l’oportunitat de guionitzar una fotonovel·la porno, proposa a la rossa (Marta) per protagonitzar-la amb l’esperança de treballar amb ella i ajudar-la a ser algú. La cosa surt bé, tot i els problemes de Mario per contractar l’actor que ha de “treballar” amb ella. En molt poc temps Marta s’està fent rica i famosa com a model i el deixa a ell sol, sol? Sí, sol, però ara té una història per explicar i es tanca en una pensió amb una màquina d’escriure fins que té tota la història escrita, la seva història, li ha servit per això, per aconseguir el seu somni.
Una història aparentment senzilla que es llegeix d’una tirada i que repassa uns anys molt estranys com van ser els 80, amb les seves fotonovel·les, les seves dones fatals i un barri Xino a qui ningú anomenava Raval, sota cap concepte.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Raúl Núñez