La Felicitat: Etapa 15. Sisena part
Aturem el nostre recorregut, per uns moments, davant d’una església que va desaparèixer amb el projecte de creació de la Via Laietana:
Pàg. 222:
“El pare de la Cleta cada diumenge se’n va a can Llibre i compra un tortell de dues pessetes. Fa que li emboliquin ben embolicat, amb cartronets de carcassa i llacets vermells. I de tornada al barri, fa participacions de deu cèntims i el sorteja. És digne de veure, cada diumenge, a la sortida de missa de dotze a Santa Marta, tothom cap a la plaça de l’Oli a fer el sorteig del tortell. Pobres, esguerrats, obrers…”
Pàg. 302:
“Tenen dotze anys i són orfes i molt pobres. Al barri tothom els coneix pels bessonets cantaires del carrer Malla i canten per afició. Es veu que, ja de molt menuts, anaven a l’església de Santa Marta a fer d’escolanets només perquè el rector els deixés cantar.”
Pàg. 324:
“L’Eustaqui Guillaumet sortia del carreró del Sant Crist, somrient i tranquil, com
sempre. Gairebé van topar l’un amb l’altre. La noia se li va llançar damunt i el va abraçar. No plorava, estava esverada. Van entrar a l’església de Santa Marta, allà al costat. El noi va pensar que la fresca de l’interior li aniria bé. La va fer seure. La Nonnita Serrallac va necessitar cinc minuts de silenci asseguda al banc per recuperar la calma.”
Deixa el teu comentari!