La Felicitat: Etapa 15. Cinquena part
El 1935 Josep Maria de Sagarra, que havia nascut i viscut al carrer deIs Mercaders, encara enyorava aquell món: «La reforma consumada -la de la Via Laietana ens va privar per sempre més d’un barri i d’uns palaus que eren una autentica delícia. I a canvi de que? Carrers com la Via . Laietana a tot arreu es troben a centenars. Amb pessetes poden fer tantes Vies Laietanes com vulgueu, però amb tot l’or del món és impossible adquirir un carrer com la nostra desapareguda Riera de Sant Joan.» La Riera de Sant Joan era un dels carrers més bonics de la part de Ciutat Vella que la Reforma va sacrificar. L’únic que n’ha quedat és la façana de l’ església de Santa Marta, conservada en un edifici de I’Hospital de Sant Pau.
Els Barris de Barcelona. Volum. 4. Pàg. 164-165
Josep Maria de Sagarra
“Més avall, i en travessar els terrenys de l’Eixample actual, rebé el nom de torrent de Jonqueres, que va mantenir fins arribar a una placeta que hi havia, si fa no fa, davant d’on avui s’aixeca l’edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, nom que conserva fins fa quatre dies, en formar-se el carrer de Bilbao, precursor de la via actual i com un començament de la Reforma. Més avall va prendre el nom de riera de Sant Joan, per raó d’haver-hi establert a la seva vora el convent deIs Cavallers de Sant Joan de Malta, i quan arribava enllà d’on avui hi ha la plaça de I’Àngel s’anomenava la Baseia, i se suposa que era perquè les aigües devien formar embassaments. En el segle XIV hom va urbanitzar aquesta riera i féu passar les aigües per una claveguera que la desvia cap als carrers de l’Oli i de Montcada”
AMADES, Joan. Història i llegendes de Barcelona. Pàg. 384
Deixa el teu comentari!