La primera dècada del segle XX encara reservava un altre esdeveniment a la Barcelona vella. El 10 de març de 1908 Alfons XIII havia presidit l’ enderrocament del primer edifici que havia de donar lloc a un ample carrer, que encara no se sabia com es diria. Era previst que s’anomenés Bilbao, però finalment es va posar el nom de Via Laietana. En aquells moments, però, el pla urbanístic era conegut simplement com la Reforma.

Fins a 82 carrers van desaparèixer del tot o parcialment amb les obres, que es van prolongar fins el 1913, i un total de 2.199 habitatges van ser enderrocats sense que els seus estadants en rebessin cap mena de compensació. El cost social de la Reforma, doncs, va ser considerable.

Antiga Plaça de l'oli (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Algun edifici va ser traslladat per poder-lo salvar, com el Col·legi de l’Art Major de la Seda -no oblidem que els seders eren els fabricants més conspicus de Sant Pere-, i se’n van aixecar d’altres al nou carrer, com la Caixa d’Estalvis, construïda per Enric Sagnier (1917), o la casa Cambó, d’Adolf Florensa (1925).

Va ser aleshores que Joan Miró va pintar un famós quadre anomenat La Reforma i que alguns aristòcrates i burgesos van emigrar cap a I’Eixample, com els Sentmenat, els Viver, els Milà i Camps i els Sagarra.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris Tags: La Felicitat, Lluís-Anton Baulenas, Via Laietana