Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

Biblioteca el Carmel – Juan Marsé recomana: Dios ¡la que se armó!

14 gener 2013 Sense Comentaris

Candel va escriure un llibre, i el va publicar, Donde la ciudad cambia su nombre. Era un llibre que tractava d’un món que ell coneixia perfectament, les barraques de Can Tunis (Casa Antúnez originalment), de Port, Polvorí… L’escenari era aquell i els personatges eren els seus veïns, gent tant real que com a personatges de ficció cap editor els voldria per poc creibles.

Paco Candel

 

Candel estava convençut que els seus personatges no llegirien el llibre, perquè normalment no llegien cap llibre, mai. Però quan es va córrer la veu que ells sortien al llibre van començar a circular exemplars, a tothom li feia molta gràcia veure retratat el veí però quan el retratat era un mateix la cosa canviava, i molt. Tant convençut estava que no llegirien el llibre que ni tan sols va disfressar gaire els personatges, va canviar noms i àlies i poc més, però les històries els feien ràpidament identificables.

Digue-m’ho suaument: la gent es va enfadar. Potser Candel és un dels pocs casos documentats d’autor a punt de ser linxat (literalment, no és una manera de parlar) pels seus personatges. I així va sorgir una nova novel·la Dios ¡la que se armó! on explica les reaccions al seu barri, algunes històries més dels personatges (a aquestes alçades ja deuria pensar que “de perdidos al río“) i el procés judicial que va haver d’afrontar pel seu llibre.

El díptic format per Donde la ciudad cambia su nombre i Dios ¡la que se armó! retrata la Barcelona de les barriades, de les barraques, de tota aquella gent que el mateix Candel va batejar més endavant com Els altres catalans. Però sobretot és un retrat de la condició humana en la seva més exuberant i divertida varietat, des de la part més humorística (quasi tota la part sobre gitanos avui dia seria considerada políticament incorrecta) fins a la més cruel (al llibre hi ha assassinats, i robatoris, i morts) passant pel surrealisme de voler matar algú que l’únic que ha fet ha estat retratar una realitat.

Aquest llibre va quedar eclipsat pel seu “germà gran” que va ser prohibit per la censura i retirat de la venta, els llibreters el venien de sotamà als clients de confiança dient “Tengo Candel, tengo Candel”. Durant els dies en que els ànims estaven més encesos Candel va haver de marxar de Can Tunis, el perill que corria era molt real en un barri on si bé no era com l’Oest, la gent tenia facilitat per treure les navalles per coses d’honor i similars. I els personatges de Candel van quedar amb l’honor una mica tocat.

Un retrat d’una Barcelona que ja no existeix, i uns personatges que d’una manera o altre van deixar la seva empremta a la petita història de la ciutat.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.