Un senyor de Barcelona
Un senyor de Barcelona / Josep Pla.
Un senyor de Barcelona és un llibre de Josep Pla diferent, o potser igual, és un llibre molt planià on ens trobem amb la biografia d’un bon amic seu, Rafael Puget, que ell descriu com Un senyor de Barcelona.
Estem en una Barcelona no antiga però sí vella, amb els arquitectes modernistes omplint Barcelona d’uns edificis que no agradaven a ningú (al llibre hi ha crítiques a la Sagrada Família que avui serien impensables), en una Eixample que tampoc agradava a ningú (el projecte preferit no era el quadriculat sinó el radial). El protagonista s’instal·la amb la seva família a Barcelona el 1888, en un pis al passeig de Gràcia (carrer que aleshores naixia) per 45 duros al mes.
Ell era originari de la plana de Vic i en aquells anys es trobava amb un país que era “verge” segons les seves pròpies paraules, i una Barcelona tot just fent el primer dels seus tres salts a la modernitat (el primer l’exposició de 1888, el segon la de 1929, el tercer els Jocs Olímpics de 1992). Igual que el país era “verge” aquesta és la Barcelona on tot era possible (com la va retratar Eduardo Mendoza a La ciudad de los prodigios).
La Sagrada Família el 1915
Aquest llibre és una oportunitat d’endinsar-se en aquesta Barcelona sense novel·leries (Pla diria collonades), a pit descobert, amb la cruesa i el pragmatisme del dia a dia. Potser no és tan entretingut però sí interessant.
Com en tots els llibres de Josep Pla hi ha una certa dispersió. Pla agafa un tema central només com a punt de partida, i pot acabar a qualsevol banda. Política, història, art, vida quotidiana, tradicions, cuina… a ell li interessava tot (tot i que ell segurament diria que no li interessava res) i li costava cenyir-se a un sol tema, per això només va escriure una novel·la, la vida era per ell més rica i massa variada com per encotillarla en un relat. En aquest llibre li podreu donar, o no, la raó.
Deixa el teu comentari!