Inici » Destacat, Novetat, Poesia

Recordem a… José Hierro

18 desembre 2012 Sense Comentaris

Aquest any es celebra el 10è aniversari de la mort de…

José Hierro

José Hierro del Real (Madrid, 3 d’abril del 1922 – Madrid, 21 de desembre de 2002). Nascut a Madrid encara que santanderí d’adopció, ja que la seva família es va traslladar a Santander quan ell comptava amb tot just dos anys. Allà va cursar la carrera de perit industrial, però es va veure obligat a interrompre-la el 1936, en començar la Guerra Civil Espanyola.

Al finalitzar la guerra va ser detingut i empresonat per pertànyer a una “organització d’ajuda als presos polítics”, un dels quals era el seu propi pare. Va passar cinc anys a la presó i va ser alliberat el gener de 1944 a Alcalà d’Henares, marxant a viure a València fins el 1946.

En aquest moment comença a publicar poesia, rebent el seu primer premi literari, l’Adonais de 1947 pel poemari Alegría. Immediatament publica Tierra sin nosotros. Després de treballar en diversos oficis, el 1948 va fer la seva primera crítica pictòrica sobre l’obra de Modesto Ciruelos, tasca que va continuar exercint en diferents mitjans de comunicació, especialment a RNE, al diari “Arriba” de Madrid, i a Alerta” de Santander. El 1949 fundà la revista “Proel” i s’instal·la definitivament a Madrid on va reiniciar la seva carrera d’escriptor col·laborant en diverses revistes poètiques. Va participar en els Congressos de Poesia de Segòvia de 1952 i de Salamanca el 1953, i aquest mateix any rep per primer cop el Premio Nacional de Poesía, que tornaria a rebre el 1999.

José Hierro és un dels màxims representants de la Generació dels 50 quant a poesia. El seu estil es caracteritza per incidir en allò senzill sense reparar en les formes estetitzants, en la línia de Blas de Otero o de Celaya, però essent molt present la influència de Gerardo Diego. S’inicia amb una temàtica reivindicativa testimonial, que poc a poc tendeix a un caràcter més col·lectiu i existencial. Els seus poemaris Quinta del 42 (1952), Estatuas yacentes (1955), Agenda (1991) o Cuaderno de Nueva York (1998) són imprescindibles en la poesia espanyola de la segona meitat de segle XX.

Premi de la Crítica el 1958 per Cuanto sé de mí, i 1965 per Libro de las alucinaciones; va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 1981 en la seva primera convocatòria. Guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1990; el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana de 1995; el Premi Europeu de Literatura Aristerión el 1999 i Premi Cervantes de 1998.

Fou escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola el 1999, però no va arribar a llegir el discurs d’ingrés, i per complicacions d’una malaltia moria el 21 de desembre de 2002.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.