La primera pedra de l’Hospital Clínic havia estat col·locada per la reina regent Maria Cristina el 1888 tot i que les obres no començaren fins el 1895 i els primers malalts no ingressaven a l’hospital fins al gener de 1907, tres mesos després de la inauguaració oficial, conjunta amb la de la nova seu de la Facultat de Medicina l’1 d’octubre de 1906.

Josep Domènech i Estepà va ser l’arquitecte que tirà endavant el projecte de construcció de la nova Facultat i el nou Hospital sobre la base d’un estudi anterior d’Ignasi Bartrolí.

A la història del Clínic podem diferenciar 3 etapes. La primera etapa aniria de 1906 a 1939, en la qual és un hospital de beneficència i amb predomini de la cirugia. El període de 1939 a 1972 és el que marca el canvi de la beneficència, amb anys de gana i de fred, fins a la concertació i deixant pas a un primer pla de la medicina interna per sobre de la cirugia. La tercera etapa abarcaria des de 1972 fins ara i marca la transformació professional: els metges passen a ser de plantilla, les monges són substituides per infermeres i l’ hospital passa a tenir un predomini de la recerca, juntament amb un alt nivell assistencial.

Font:Història del Hospital Clínic de Barcelona un centenari 1906-2006.Jacint Corbella i Corbella. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona: Universitat de Barcelona. 2006