Pàg. 94:

“Un home baixava xiulant pel carrer Basea, un obrer barceloní, tot sol, quina tristor, tan lluny de les coses de la vida. l el carrer Basea en aquell tram ja no existia i la Nonnita va mirar cap a la dreta perquè hi havia la seva palmereta, miraculosament intacta, encara, miraculosament sola enmig del solar.”