Pàg. 40:

“A la llum del dia, tot es veia diferent. No pas millor, diferent. Hi havia restes d’edificis tallats en vertical, com amb un ganivet. Es veien parets totes soles, sense portes ni finestres, plenes de cartells de propaganda. O portes sense paret ni casa, amb un rètol pintat a brotxa on hi deia: “Entrada només per a clients”.
Rapidet, rapidet, va obrir-se pas enmig d’un altre munt de barcelonins desvagats que anaven a “veure la Reforma” i va desembocar al passeig de Colom. Salvada.”