Pàg. 250-251:

“Van fer-se dur a la plaça de Catalunya. El sol ja escalfava de valent i esclatava a les voreres, als vidres de les botigues i dels cafès, a les plaques de coure de les porteries que donaven raó de doctors, enginyers, advocats i notaris barcelonins. Van entrar a la Maison Dorée, buida i tranquil·la perquè els buròcrates dels voltants encara no havien baixat a esmorzar. Van instal·lar-se en un sofanet encoixinat que abastava una de les parets del cafè restaurant. La panoràmica de Canaletes era excel·lent.”