Ens aturem a Plaça Catalunya i continuem fins el carrer Vergara:

Pàg. 145:

“Va baixar corrents les escales i va sortir a la Rambla. Tot i ser diumenge, el fet de venir de 1’oficina va fer que se sentís com
quan, de petit, feia campana a l’escola: excitat i lliure. Era un impressionant matí assolellat de finals d’hivern. Va respirar fondo i es va submergir en tota aquella glopada de vida barcelonina com aquell qui es capbussa a l’aigua segur de trobar-hi el que busca. Gairebé sense adonar-se’n va arribar a Canaletes. I de seguida al carrer Bergara, a la pensió.”