Ver La sombra del viento – Cinquena Parada en un mapa más grande

Si feu la visita en diumenge, trobareu el mercat de segells i monedes.

Dilluns una mica més de camí en aquest enigmàtic mon…

Pàg. 49

“Un sueño espeso de olvido y la perspectiva de que aquella tarde volvería a ver a Clara me persuadieron de que la visión no había sido más que una casualidad. Quizá aquel inesperado brote de imaginación febril fuera sólo presagio del prometido y ansiado estirón […] El librero y su sobrina compartían un piso palaciego en la plaza Real.”

Pàg 51

“Clara, que siempre parecía leer mis pensamientos, me sugirió que cuando quisiera podía leer La sombra del viento y que, ya puestos, podía empezar por el principio.”

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.

Plaça Reial

Clara i Daniel comparteixen aquesta enigmàtica novel·la, el que no saben és quins esdeveniments tindran lloc després d’aquesta lectura… Divendres un nou mapa i una mica d’història de la Plaça Reial…

Jardí romàntic

Dins de l’Ateneu destaca la Biblioteca. La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès té la missió de conservar, gestionar i difondre els seus fons moderns i patrimonials, i ésser un centre d’informació i de servei orientat al públic investigador en general, i particularment als socis i a l’alumnat de l’Ateneu. Es tracta d’una moderna biblioteca de recerca en el camp de les Humanitats, la Literatura i les Ciències Socials, integrada en el sistema de lectura de Catalunya, i especialitzada en l’estudi del XIX i primer terç del XX, que dóna accés públic al seu fons bibliogràfic i hemerogràfic, en especial als investigadors.

Sala de la Cova a la Biblioteca

De l’Ateneu es poden explicar moltes coses… Si teniu algún dubte sobre la seva història només cal que us posseu en contacte amb nosaltres.

Dimecres, més sobre el primer amor d’en Daniel…

Pàg. 25

“El Ateneo era- y aún es- uno de los muchos rincones de Barcelona donde el siglo XIX todavía no ha recibido noticias de su jubilación. [...] Me deslice hasta el primer piso, bendiciendo las aspas de un ventilador que susurraba entre lectores adormecidos derritiéndose como cubitos de hielo sobre sus libros y diarios”

Per sort, sembla que no només no ens hem jubilat, sinó que a més continuem en vida… I tenim aquest bloc…

Dins la seva visita a l’Ateneu, Daniel descobreix l’amor:

Pàg. 30

“Aquella tarde de brumas y llovizna, Clara Barceló me robó el corazón, la respiración y el sueño. Al amparo de la luz embrujada del Ateneo, sus manos escribieron en mi piel una maldición que habría de perseguirme durante años.”

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.

Ver La sombra del viento – Quarta Parada en un mapa més gran

De l’Ateneu en parlem dilluns…

Tertulians

Des de 1903 va aplegar les tertúlies, sopars i reunions d’art pròpies de la Barcelona dels Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Carbó o Miquel Utrillo. De fet, es van realitzar diferents exposicions d’un jove Pablo Picasso. Finalment, en 1899 es van publica 15 números de la revista Quatre Gats. Avui dia, Els Quatre Gats segueix sent un lloc de trobada en tant que bar restaurant.

Entrada actual

No serà el darrer cop que en Daniel trepitgi Els Quatre Gats… Us convidem a tots a gaudir d’aquest tros d’històrica barcelonina.

Per saber-ne més: Historia de Els Quatre Gats, Jardi Casany. Aedos. Barcelona, 1972.

Els Quatre Gats quedaba a tira de piedra de casa y era uno de mis rincones predilector de toda Barcelona. Allí se habían conocido mis padres en el año 32, y yo atribuía en parte mi billete de ida por la vida al encanto de aquel viejo café. [...] Allí, cualquier pelagatos podía sentirse por unos instantes figura histórica por el precio de un cortado.

Després d’examinar el llibre, Barceló fa veure que el llibre no té cap valor per intentar-lo comprar.

Pàg. 22

Le dirigí una mirada a mi padre. Él asintió. Sin más preámbulo, le tendí el libro a Barceló. El librero lo tómo con  mano experta. Sus dedos de pianista rápidamente exploraron textura, consistencia y estado.

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.

A partir d’aquí, Daniel començarà una nova relació amb un mon una mica diferent al seu… Dilluns, més sobre els Quatre Gats.  De moment us deixem amb un nou mapa:

Ver La Sombra del Viento – Segona parada en un mapa más grande

A través de columnes i columnes de llibres, Daniel s'obre camí.

Pàg. 13

“Se asomaba tímidamente en el extremo de una estantería [...] Me acerqué hasta él y acaricié las pa¬labras con la yema de los dedos, leyendo en silencio.

La Sombra del Viento
JULIÁN CARAX

Jamás había oído mencionar aquel título o a su autor, pero no me importó. La decisión estaba tomada. Por ambas partes. [...] Tal vez la atmósfera hechicera de .aquel lugar había podido conmigo, pero tuve la seguridad de
que aquel libro había estado allí esperándome durante años, probablemente desde antes de que yo naciese.”

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.

Divendres  sortim del Cementiri i seguim amb la segona etapa d’aquesta primera ruta…

Daniel i el seu pare

Pàg 9
Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los Libros Olvidados. Desgranaban los primeros días del verano de 1945 y caminábamos por las calles de una Barcelona atrapada bajo cielos de ceniza y un sol de vapor que se derra¬maba sobre la Rambla de Santa Mónica en una guirnalda de cobre líquido.[...] Mi padre y yo vivíamos en un pequeño piso de la calle Santa , junto a la plaza de la iglesia.

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.

Ver La Sombra del Viento – Primera parada en un mapa más grande

Dimecres parlarem de la sel·lecció del petit Daniel.

• Julián Carax: Misteriós autor de novel·les. Fill d’un barretaire, mal viu a París abans de la Guerra Civil.
• Laín Coubert: És el diable a la novela de Carax. Surt de la ficció per perseguir a en Daniel.
• Gustavo Barcelò: Amo d’una llibreria al carrer Ferran. Participant a les tertúlies de Els Quatre Gats. Bastant interessat en l’exemplar de La sombra del viento que té Daniel.
• Fermín Romero de Torres: Sense sostre, Antic espia, abans de la Guerra Civil.
• Javier Fumero: Mercenari que treballa com a policia torturador.

A partir d’aquí, comencem la ruta! Sabeu on es troba el Cementi de llibres perduts?

Serà el nostre primer camí…

El 2001, Carlos Ruiz Zafon va publicar una obra que va ser un fenomen d’èxit internacional. La novel·la es convertí en un best-seller arreu del món, i rebé diversos premis, entre els quals el de la Fundación José Manuel Lara Hernández el 2004 i al millor llibre estranger a França el 2004.

La novel·la, ambientada postguerra, repasa i mostra una Barcelona que evoluciona i madura com evoluciona i madura un noi anomenat Daniel Sempere. Fill d’un llibreter del carrer Santa Anna i propietari d’una obra desconeguda i perillosa, comença un camí que el portaran durant prop de 500 pàgines pels carrers de la Ciutat Comtal i dels seus darrers impulsos modernistes.

Portada

La sombra del viento és una obra que juga amb el misteri, la intriga, però també és un retrat de les costums de la ciutat i del amor romàntic.

Així doncs, el proper divendres tindrem un nou post amb els personatges… Us esperem a tots!